Un conte per a les mares

Un infant a punt de nèixer li pregunta a Déu:
Demà m'enviaràs a la terra; però, com viure tan petit i indefens com sóc?
Entre molts àngels, en vaig escollir un per a tu que t'esta esperant, ell tindrà cura de tu.
Però digue'm, aquí al cel no faig altra cosa que cantar i somriure i sóc immensament feliç.
El Teu Àngel et cantarà, et somriurà cada dia i tu sentiràs com t'estima i seràs feliç.
I com entendré la gent quan em parli, jo encara no conec el llenguatge dels adults?
El Teu Àngel et dirà les paraules més dolces i tendres que puguis sentir i amb molta paciència i estima t'ensenyarà a parlar.
I...Què faré quan vulgui parlar amb tu?
El Teu Àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a resar
He sentit dir que a la terra hi ha gent dolenta. Qui em protegirà?
El Teu Àngel et defensarà malgrat li costi la seva vida.
Però jo estaré trist perquè no et veuré més.
El Teu Àngel et parlarà de Mi i et mostrarà el camí perquè tornis a la meva presència, de totes maneres, jo sempre estaré al teu costat.
En aquell instant, es respirava una gran pau tot i que ja es començaven a sentir veus procedents de la terra, aleshores l'infant, amb pressa, repetia suaument:
Déu meu, si ja me'n vaig... Digue'm el seu nom. Com es diu el meu Àngel?
El seu nom no és important, tu li diràs "MAMA".

(Desconec l'autor d'aquest conte, però sigui qui sigui li agraeixo moltíssim)

Maternitat

Aquesta personeta que de sobte ha aparegut a les nostres vides ens ho ha canviat tot. És tant el que ens ha aportat! És tot tendresa i pau. Actualment ens passem moltes més hores a casa, tenint cura d'ella, mirant-la, jugant, dormint i alimentant-la. Els teatres, els cinemes i els restaurants ja no es recorden de nosaltres, però nosaltres som tan i tan feliços!

El fet de ser mare transforma, entre altres coses et fa més generosa, s'apren a compartir el temps, l'amor i tot el munt de coses que reposen als armaris, calaixos i a les estanteries de casa. Ara desitjo explicar-li contes, amanyagar-la i donar-li tot el meu afecte i el meu temps.
I qui no ho desitjaria veient aquesta carona?

Eulàlia

Aquesta és la meva llum, la meva inspiració, el meu món, la meva raó de viure, el meu motiu de somriure i emocionar-me, la meva vida.

Ferragosto i vacances

Dia 15 d'agost, les 10 del matí, quietud general, calor i un dolç esmorzar

Ràdio, diari tertúlia a l'entorn de la taula.

Algunes imatges del dia: gent amb maletes cap a l'aeroport, joves i grans a les terrasses amb cafès i croissants sobre la taula acaronats pels primers rajos de sol, famílies equipades per anar a la platja a gaudir d'aquest esplèndid dia de sol, turistes que circulen amunt i avall i fan cues infinites.

Tot i les altres temperatures fa goig assaborir aquest dia en què gairebé la totalitat del país està paralitzat, la consciència de vacances és més forta que mai. La ciutat, observada des de la terrassa de casa amb una gerra d'aigua i llimona a prop, ofereix una plaent imatge d'aquest dia calmós i xafogós.

Les perspectives d'avui; escriure, contemplar, llegir, refrescar-nos, culturitzar-nos i gaudir de la inactivitat de la jornada.

Bon dia de Ferragosto i bones vacances!

Juliol al captard

Quarts de deu del vespre, l’última llum del dia s’escapa entre els núvols vermellosos, de la calor intensa ja tan sols en resta una càlida i agradable brisa. Vaig cap a casa, pels carrers calmosos ja som pocs els que circulem, tot i així encara queden algunes botigues obertes, comerços regentats, la gran majoria, per immigrants procedents de països orientals.
Aquesta atmosfera em transporta als carrers de ciutats d’Europa que he anat trepitjant al llarg dels anys, barris carregats d’exotisme enmig de grans urbs europees, i m’evoca un sentiment de llibertat i el gaudi dels càlids dies de vacances, de lleure, amb nits llargues, sense presses, calmoses, capvestpres d’estiu plàcids, sense hores, ni minuts, ni segons, amb ritme llatí, amb sons d’orient, amb aromes dolços, picants i sabors mediterranis.

La noia trista i altres històries

Aquest migdia en el metro m’he assegut davant d’una noia que tenia els ulls plorosos. Per un instant m’ha sabut greu interrompre la seva intimitat amb la meva mirada. L’he vista compungida i amb una pena, que semblava prou important, al seu interior. M’he contagiat dels seus sentiments, en pocs minuts he arribat a entendre la seva tristor, però no he pogut, ni he volgut, saber l’origen d’aquesta. L’he deixada a plaça Espanya, ella ha continuat el seu trajecte.

Sempre que viatjo en transport públic o camino pel carrer tinc tendencia a observar les cares de les persones amb qui em vaig creuant i analitzo la naturalesa de les seves expressions així descobreixo tristeses, gaudeixo de les seves alegries, visc les seves emocions i experimento els sentiments que, en aquell petit instant d’intercanvi visual, afloren a través dels seus ulls, la seva boca, el seu posat…

La ciutat és una gran escena amb una gran riquesa de persones que em permet gaudir de tot un munt d’experiències que em fan crèixer i m’enriqueixen dia rera dia. Jo observo, no paro de mirar i imagino les històries que hi ha darrera de cada individu.